“Donar informació sobre com reduir riscos no és incitar al consum”
Com va sorgir la idea d’organitzar aquesta exposició?
El Programa de Salut de la Fundació Autònoma Solidaria una mica lo que mira és de promoure activitats en el campus de l’Autònoma que ens facin reflexionar sobre hàbits saludables. Treballem sobre tot amb el consum problemàtic de drogues, prevenció dels comportaments sexuals de risc i tot lo que seria els trastorns alimentaris. És a dir, que es potenciïn dietes saludables i altres mesures.
Dintre del consum problemàtic de drogues intentem impulsar campanyes que facin pensar sobreel tema, sobre com prenem les decisionsen relació a aquestes substàncies. Hi havia la exposició “A tota pastilla”, que és una exposició itinerant... em sembla que aquesta ja és el seixanta-novè emplaçament on se situa. Està funcionant molt bé, porta molt anys, i parla sobretot del tema de les pastilles. Ens va semblar interessant portar-la aquí al campus, ja que és un instrument més per donar informació.
Quins medis s’han utilitzat per dissenyar-la?
Aquesta exposició es va dissenyar al 1998. Ha estat produïda per la diputació de Barcelona, que és qui va promoure la idea. Per realitzar els continguts es va comptar amb tècnics que estaven treballant amb ONG’s; es va comptar també amb les opinions de gent que és consumidora de èxtasis; es va comptar també amb dissenyadors, que són els que van fer tot el muntatge.
L’objectiu primari, quin és?
L’objectiu primari és el de prevenir el consum problemàtic de drogues.
També intenten aturar a la gent que ha començat?
Nosaltres pensem que en el fet de consumir o no consumir drogues sempre el que té la última decisió és cada persona, que és la responsable de si mateixa. Es una decisió que en última instància la decidim cada un de nosaltres. Si que és important, a l’hora de decidir, que un tingui informació i tingui molt d’esperit crític, perquè no tot el que es diu sobre les drogues és cert, ni totes les coses positives que a vegades podem sentir són certes. Per altra banda, també és veritat que no es pot prendre drogues sense tenir riscos. El risc zero no existeix, sempre que es prenen drogues pot haver perill.
Heu tingut algun tipus de reacció d’algun col·lectiu?
Hem rebut algun mail de persones que li ha semblat que donar informació sobre com reduir els riscos podia ser una manera d’incitar el consum. Donar informació sobre com reduir riscos no és incitar al consum. La promoció de la salut o la prevenció no és dir a l’altra persona lo que ha de fer o no ha de fer, és donar eines.
Quan dones missatges de prevenció de danys, la gent que no és consumidora no li fa consumir, li reforça l’abstinència, i en canvi a la gent consumidora li és útil. És com el tema del preservatiu. Que diguem que s’ha d’utilitzar el preservatiu i que tingui relacions protegides no vol dir que estiguem fent que la gent tingui relacions sexuals.
A què es pot deure aquest increment del consum de drogues entre el jovent?
A mi em sembla que de drogues n’hi ha hagut tota la vida, elque no hi ha hagut mai són tants problemes relacionats amb les drogues com fins ara. Quan parlo de drogues a més incloc el tabac i l’alcohol. Tots sabem que hi ha persones que veuen alcohol i això no els hi porta problemes. En canvi hi ha persones que sí que veuen alcohol i si que els hi porta. De drogues n’hi ha hagut de tota la vida, totes les generacions han tingut les seves drogues i han buscat el colocon, fa uns anys en els guateques era l’alcohol. Ara sí que és cert que ha baixat l’edat de consum; també és cert que les drogues estan molt més disponibles; i també és cert que moltes vegades, en aquests últims anys s’està donant més informació, però hi ha hagut una etapa on no s’ha parlat de drogues, simplement de prohibició. Això ha fet que la gent no hagi reflexionat.
Però segurament té a veure amb moltes coses. Que la gent prengui més drogues pot tenir a veure amb que hi hagi més problemes socials o estructurals. Com està la societat, quan un acaba d’estudiar l’accés al treball, l’accés a l’habitatge, o com estan les famílies i quin és el seu paper. Abans les famílies estaven molt més a prop dels fills... Té que a veure amb tantes coses que no m’atreviria a dir.
L’increment de les drogues afecta la problemàtica social, o és la problemàtica social la que increment el consum de drogues?
És un peix que es mossega la cua. Lo que sí està clar és que estar sa en una societat malalta és difícil. Com més saludables siguin les ciutats, com més saludables siguin els entorns, més saludables podrem ser les persones. Tot lo que siguin les polítiques que afavoreixen que estiguem bé, que tinguem això que dèiem ara, l’accés al treball, accés a l’habitatge, tenir un grup d’amics, estones per passar-ho bé. Tot això són coses que fan promoció de la salut. I amb el tema de les drogues té molt a veure.
Com creu que intervenen els medis a la denúncia o la prevenció de les drogues en general?
El paper dels mitjans de comunicació és importantíssim, perquè els mitjans de comunicació tenen molt de poder, i molt de poder de crear estat d’opinió en la gent. La majoria de la gent el que sap de drogues ho sap pels medis de comunicació, no se’n va a llegir els informes tècnics, ni se’n va a parlar amb els investigadors o els asistents. Aquí tenen molta responsabilitat.
Una de les responsabilitats és, per exemple, com gestionar les alarmes. Moltes vegades veus notícies i titulars que són molt alarmistes, i això genera en la gent més por, i dificulta les coses encara més. De vegades fins i tot veus que es publiquen informacions que no són certes.
Fa molta més feina un periodista escrivint un articles que un tècnic parlant en tres jornades, perquè aquell article se’l llegirà molta gent, i aquell article serà la opinió d’aquella persona sobre què són les drogues, la prevenció, els drogodependents... Per exemple, ara què està passant amb els llocs que volen posar centres per a drogodependents? Que la opinió pública està en contra total. Tot això està generant molts problemes.
Té solució el problema de les drogues o és un mal inevitable?
Jo penso que hem de treballa no perquè desapareguin les drogues, perquè això és absurd, ni tampoc hem de treballar perquè la gent deixi de consumir drogues, perquè aquestes coses que no són realistes. En el que sí que hem de treballar, i hem de fer un treball molt fort, és perquè no hi hagi un consum problemàtic de drogues. Quan dic consums problemàtics vull dir gent que s’enganxa, gent que té un brot psicòtic, gent que té un accident de cotxe perquè agafa la moto i va fumadíssim o va borrachíssim... Hem de treballar perquè tots aquests consums problemàtics no hi siguin.
Pel que està dient, potser el missatge de la exposició és que no prenguem drogues, però si ho fem que consumim amb cap?
La exposició no et diu ni que et droguis ni que no et droguis. Tu hauràs de decidir que vols fer. Aquesta informació ha de ajudar-te a que aquesta decisió sigui la més saludable possible. Anar begut i pujar a una moto no és una decisió gens saludable. Anar begut i no utilitzar el preservatiu en una relació sexual no és una decisió gens saludable. Anar begut fins al coma etílic tampoc és una decisió gens saludable.






